cada paraula

per ballar la dansa dels records quan es crema la nit i es premsa la vida amb la punta dels dits perquè no s'escapi...

Jocs de Paraules

"Hui m'he comprat un vestit, he pensat que podríem anar a sopar a la vora del mar. T'explicaré que les paraules van relliscar-hi a prop, i que les onades m'he les fan arribar perquè les torni a guardar. No sé si altra volta les premsaré amb les puntes dels teus dits o directament les deixaré ballar al fons de les butxaques.

Deixaré que juguin..."

comiat

Si vols agafa't de la meua mà,
si tens por del que ha de venir,
però que m'aculli el teu esguard en les hores
que enfosqueixen les ganes de tirar endavant.

La borda sembla ser el lloc idoni, hui, per on tirar algunes de les il·lusions que ens van venir a buscar ja fa molt de temps.

Un dia sents i l'endemà s'ha esfumat, així de senzill i trist.

me'n vaig, que la força t'acompanye...

"colors"

"...retrobar-te amb la mirada i tenir-te al meu costat en aquest instant i espai esdevé una part de mi i un somriure impossible d'esborrar..."

Retorne al nou curs amb les maletes buides, sense pes em retrobe amb els meus i tot sembla ser més senzill. Imagino colors per les noves parets i flors per al balcó que resta verge esperant-me per plantar-hi una part de mi, Uma com lavinia amb el llimoner.

Acabe l'estiu pensant en tu, en que trigaràs més del que preveiem, però a poc a poc, perquè he de fer coses abans d'esperar-te . Com per exemple guardar en els meus ulls la seua mirada de desig i el tacte de les seves mans damunt la meua pell. Instants de llums vermelles jugant amb les melodies de color verd fosc, fent enveja a la lluna oriental de qualsevol de les mil i una nits, blanc damunt negre, tot és color.

Em guarde els colors i les aromes, res és envà....

des del balcó

" com xiquets es xiulaven de balcó a balcó, ell des de la feina i la Uma des de casa. S'intercanviaven diàlegs, les frases eren breus i les paraules boniques. Havien estat compartint proximitat física sense saber-ho fins que l'atzar els va descobrir conformant la seva coneixença en quelcom màgic, fent l'un de l'altre l'al·licient i el somriure.

Uma de bon matí, eixia el cap entre els porticons esperant trobar-lo amb la mirada, però a voltes ja hi era ell esguardant-la amb els ulls plens de desig i de llum. I manipulant la poesia amb la melodia de l'esperança parlaven de tot i celebraven les trobades, les lluites i els combats...

i es xiulaven perquè no sabien cantar
i es miraven perquè no podien parlar
......"

a voltes

“caminava sense saber-ho cap a un objectiu pre definit, però el carrer semblava no tenir fi. Pas a pas i cada cop més ràpid, intentava accelerar el ritme, i també el moment. Fins que el va veure allà, palplantat, arrepenjat a la parada de metro i sense deixar de clavar la mirada en els seus ulls....Ell m’esperava en somnis, la realitat però, és que en aquella parada de metro, ja ens hi vàrem acomiadar....”

espere que estigues bé

incertesa

tinc por..ho accepte...

escletxes

"...s'amagava darrere unes ulleres d'aquestes que es porten ara, gruixudes que l'hi esquivaven la mirada. Tenia els ulls de color de xocolata, aparentment normals i més aviat xics. Aparentava seguretat, amb el gest i la parla, però a l'altra banda dels vidres i tremolava la por.

Tenia un to discret i quan em parlava els sorolls del bar desapareixien sentint-me atreta pel so que sortia de la seua boca. Asseguts l'un davant de l'altre, jugava al gest discret acariciant-me, a voltes, els dits de la meua mà..."

injusta fragilitat

em sap greu que pateixis
se'm trenca el cor
ara ets tú,
que amb la mirada perduda
i paraules estranyes
no saps on estàs.

com puc ajudar-te?

pensaments

"Plantaré un llimoner
i els records s'hi gronxaran
de les branques"

aproximacions inesperades

"tot plegat em sembla que és màgic,
s'entreobre un misteriós fer,
on algú, només com tu, m'hi podia portar."




Antony and the johnsons treia el cap i amb la veu donava la noticia; un nou cd i un gran concert. I amb la innocent trobada, al seient del davant, et vaig tornar a sentir.

quan m'abraces perdo el nord, shhht

petons de lluita

"..demanares un desig, vas tancar els ulls com si d'un xicotet parléssim i els teus llavis premsaven l'aire que anava sortint del teu cor; bufaves a poc a poc sentint -la a ella i desitjant tenir-le un dia entre els teus braços..."

-Fa temps et vaig odiar- amb aquesta frase sortint de la meua boca vaig pujar al taxi i tu amb un -Que?? al rostre et vas quedar. Pense que no hauràs entès res. Potser algun dia t'ho explique, no ho sé, per ara em quede amb el record d'una nit que no ha passat.

..........shtttttt, tranquil que no diré res, són petons de lluita només?

ssshhttt.......que t'he vist...

"Dies de pluja, sense parar.
T'he vist aquesta nit..."

Em pensava que havia desaparegut, i des del sofà he divisat un paperet al terra. Quina gràcia quan l'he obert i llegit. Ha estat com si el temps hagués transcorregut en sentit contrari, concretament fins al gener del 2007. Entre anotacions que podrien passar per un dia qualsevol del present més immediat, un seguit de mots configuren i constaten els meus objectius:

Avui els meus pensaments
creen el meu futur.
Sóc responsable
de la meva vida.

i aquesta cançó només per tu:

silencis que ho diuen tot

Em tremole la pell de tal manera que em note el bombeig del cor o és a la inversa i el culpable és el meu cor que fa tremolar la meua pell. Tanque els ulls i una sensació em recorre tot el cos, des del cap fins a les puntes dels dits. Pense que estic a flor de pell i els meus pensaments són molts i els sentiments infinits. A la feina amb els meus m'emociono i em pose trista perquè em diuen que en Martí aquest curs ha empitjorat i em d'esperar al diagnòstic i les pautes del psiquiatre per poder treballar amb ell de manera correcta. Jo em faig creus i pense que no pot ser veritat perquè jo connecte amb ell i ell em reclama! No podria suportar que se'l enduguessin en un d'aquests centres on segurament acabarà més allunyat de tot i més immers en el seu món que per ara sembla ser un tren sense parades.

I pense amb els silencis i els seus significats, pose paraules a les mirades silenciades. T'abraçe tan fort que no saps com se m'encongeix el cor quan et veig perdut entre tants somriures i jocs. Avui t'ho jure que faré tot el possible perquè no se't enduguen d'ací i buscaré tots els recursos i metodologies, preguntaré i llegiré fins que les parpelles no aguanten la son. Per tú petitó, em quedaré en silenci i m'acostaré al teu món.

El silenci també parla i sovint tot ho diu, el que pense i el que sent.

la cova del sol

"... A l'amor si pot entrar a través de mil portes. L'amor no correspost no n'és cap, d'aquestes portes; això és una pura il·lusió..." (E.Khoury)

Hi ha la dita que diu; Un és conscient de que comença a escriure però mai cap a on el durà aquesta escriptura. I és ben cert! Tinc molt clar perquè vaig obrir aquest bloc i com em sentia en aquell moment, és curiós perquè han passat dies, molts, en que no he pogut ni obrir el portàtil i, ara em costa seguir escrivint en la mateixa línia. Pense que la direcció ha canviat i tot i que el gir no és d'aquells que maregen quan vas al darrere del cotxe, si que és important. La vida és un cúmul de petits canvis i en els moments d'estrès és quan hi veig clar, quan no tinc temps per pensar des del meu jo individual arribe a la conclusió de que no em passa res que no es puga solucionar.

Ja ho saps, però, que continue sentint i et trobe cada nit. Ets part dels meus pensaments i cada vegada falta menys per tenir-te entre els meus braços. Ho has vist esta nit? tornava a estar a la platja....
....però era de dia i intentava guardar en els seus ulls, la llum. Ha nedat una bona estona mentrestant pensava en el mediterrani que havia deixat. Ha sortit de l'aigua tranquil·lament i retenint el sol a la seua pell. Ha enfonsat els peus a la sorra i s'ha submergit en els records. Estic segura que pensava en com les paraules havien arribat a ser nostres...i el futur un combat dels dos...

cançó explícita

"...porque ignoraba que el deseo es una pregunta cuya respuesta no existe..." (Luis Cernuda)

Ahir vaig descobrir aquesta cançó terriblement explícita d'en Pau Alabajos, li seguia la pista a mitges i que bo haver descobert aquesta cançó. La trobo tant tendrament excitant i alhora em fa recordar la dels Verdcel amb l'encisadora veu d'en Miquel gil, són l'antítesis; amor-sexe i per mi la del Pau és amor tot i ser explícita.


No sé ven bé perquè aquesta nit he tornat a somniar amb ell. Feia mesos i mesos que no sortia per les nits adormides oi? Fins i tot ja t'havia deixat de parlar d'ell, ho havia superat, només faltaria!! Doncs no sé molt bé com anava el somni però si que recordo que tornàvem a ser amics i també ens tornàvem a besar, però també em sentia pesada, com en la realitat quan ell formava part de la meva vida. Ja saps que quan dic pesada em refereixo a que se'm feia molt feixuc seguir-li el camí paral.lelament sense que això comportés trobar pedres i perdre'm sovint.

Per molt que siga conscient de que no va fer el correcte i em dol molt reconèixer que m'ha fallat i fet mal, m'agrada pensar o més aviat somniar que un dia d'aquests, com aquesta nit en el somni, em trucarà i com si res hagués passat em dirà per quedar i llavors en parlarem de tot, amb la tranquil·litat de saber que compartim una història; haver pintat la lluna amb lletres de paper de color negre i roig, cartes de color blau que trencaven les distàncies de l'oceà i apropaven els cossos enmig de llegendes reals i imaginaries fetes a la nostra mida.

El meu secret ja no el comparteix ell però deixa'm que et digui a cau d'orella que la lluna un dia ens va veure; com ens férem sentir el desig més gran del món i amb les mans i llavis de veritat vam ballar enmig de les fulles i lletres que ja formaven part del passat.