cada paraula

per ballar la dansa dels records quan es crema la nit i es premsa la vida amb la punta dels dits perquè no s'escapi...

a voltes

“caminava sense saber-ho cap a un objectiu pre definit, però el carrer semblava no tenir fi. Pas a pas i cada cop més ràpid, intentava accelerar el ritme, i també el moment. Fins que el va veure allà, palplantat, arrepenjat a la parada de metro i sense deixar de clavar la mirada en els seus ulls....Ell m’esperava en somnis, la realitat però, és que en aquella parada de metro, ja ens hi vàrem acomiadar....”

espere que estigues bé

ssshhttt.......que t'he vist...

"Dies de pluja, sense parar.
T'he vist aquesta nit..."

Em pensava que havia desaparegut, i des del sofà he divisat un paperet al terra. Quina gràcia quan l'he obert i llegit. Ha estat com si el temps hagués transcorregut en sentit contrari, concretament fins al gener del 2007. Entre anotacions que podrien passar per un dia qualsevol del present més immediat, un seguit de mots configuren i constaten els meus objectius:

Avui els meus pensaments
creen el meu futur.
Sóc responsable
de la meva vida.

i aquesta cançó només per tu:

klimt es passeja per la ciutat

"...-ostres com es deia aquest quadre? l'abraçada o quelcom paregut?
- Quasi quasi.....
- Ah, el petó

I va agafar els dos cascos, obrir la porta deixant-me passar a mi primera. Sempre ho feia això i reconec que se'm queia la baba quan treia la raça àrab que li quedava amagava dins la pell...".

Et miro al meu ventre, et veig a tot arreu, en cada una de les dones que em trobo pel carrer o s'asseuen davant meu al metro. T'imagino com seràs i et faig fer mil coses i ser de diferents colors i formes. Fa temps sabia perfectament com series, m'era igual el sexe però la teva pell era fosca, de color de xocolata amb llet. Tindries la pell del teu pare i el color dels seus cabells també. Ho tenia tant clar que la feina va ser meva recuperar-me de la separació, potser només el desitjava per tu. Si n'estic segura, en ell t'hi veia a tu.