"Dies de pluja, sense parar.T'he vist aquesta nit..."
Em pensava que havia desaparegut, i des del sofà he divisat un paperet al terra. Quina gràcia quan l'he obert i llegit. Ha estat com si el temps hagués transcorregut en sentit contrari, concretament fins al gener del 2007. Entre anotacions que podrien passar per un dia qualsevol del present més immediat, un seguit de mots configuren i constaten els meus objectius:
Avui els meus pensaments
creen el meu futur.
Sóc responsable
de la meva vida.
i aquesta cançó només per tu:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada