"...-ostres com es deia aquest quadre? l'abraçada o quelcom paregut?
- Quasi quasi.....
- Ah, el petó
I va agafar els dos cascos, obrir la porta deixant-me passar a mi primera. Sempre ho feia això i reconec que se'm queia la baba quan treia la raça àrab que li quedava amagava dins la pell...".
Et miro al meu ventre, et veig a tot arreu, en cada una de les dones que em trobo pel carrer o s'asseuen davant meu al metro. T'imagino com seràs i et faig fer mil coses i ser de diferents colors i formes. Fa temps sabia perfectament com series, m'era igual el sexe però la teva pell era fosca, de color de xocolata amb llet. Tindries la pell del teu pare i el color dels seus cabells també. Ho tenia tant clar que la feina va ser meva recuperar-me de la separació, potser només el desitjava per tu. Si n'estic segura, en ell t'hi veia a tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada