la lluna calla quan els cossos parlen

"...pensaments del present i un desig que abraça el cel, la lluna i les estrelles. Sentiments pel futur, per tu, que encar no has vingut..,"

La catedràtica em parlava sobre l'autoritat i la disciplina, i jo per un costat, destriava els trossets de classes teòriques de la memòria intentant recordar que d'això encara no n'havíem parlat, per altra banda t'imaginava agafada als meus genolls. Com podia ser? Les tres hores de traspàs de coneixements han estat realment enriquidors i avui em disposo, amb energies renovades i seguretat, a iniciar aquest bloc.

Fa segles que t'espere intentarà ser un diàleg íntim entre jo i el món, el que m'envolta i el que em queda lluny. Entre jo i el que faig, el que sento, el que somio, el que detesto, odio i estimo. Alhora, però, vull intentar anar creant aromes que acompanyin aquest diàleg, aromes de futur que seran tu, tot i que encara no has vingut. N'hi ha que parlen amb els que ja han marxat i jo parlaré amb tu, que encara no has arribat.

I beuré de la font de les paraules anhelant el meu desig, i mentrestant t'espere ho faré amb el meu ventre.