"....la música sempre m'acompanye i sovint són les claus del record, com la troca de llana, vaig estirant els fils i alhora els cuso. Aquesta manta és la memòria..i em recorde que fa segles que t'espere..."
Vine i seu a la meva falda, encendré el toca disc i trauré la pols del vinil dels moody blues. Para bé les orelles que avui t'explicaré un record:
Quan era petita i tenia les galtes rodones i vermelles els teus avis em portaven de viatge molt sovint. Ho vivia com l'aventura més meravellosa, aixecar-se quan encara era de nit i el poble feia olor de fusta cremada, les xemeneies feien fum i aquest ballava amb les estrelles. El ritual dels preparatius era fantàstic i un cop pujada al l4 m'endinsava dins la meua imaginació de la mà dels meus ulls i tot allò que m'anava mostrant la finestra del cotxe. Quan ja no podia sentir-me més feliç, la mare posava la cinta dels seus grups favorits i amb les primeres melodies, jo sentia que el paisatge ballava, allargava la mà i tocant el vent em sentia viva.
És curiós perquè ensumava la nostàlgia del que encara no havia viscut i ara al cap de molts anys continuo sentint el mateix quan escolte aquesta cançó:
És curiós perquè ensumava la nostàlgia del que encara no havia viscut i ara al cap de molts anys continuo sentint el mateix quan escolte aquesta cançó:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada