"...porque ignoraba que el deseo es una pregunta cuya respuesta no existe..." (Luis Cernuda)Ahir vaig descobrir aquesta cançó terriblement explícita d'en Pau Alabajos, li seguia la pista a mitges i que bo haver descobert aquesta cançó. La trobo tant tendrament excitant i alhora em fa recordar la dels Verdcel amb l'encisadora veu d'en Miquel gil, són l'antítesis; amor-sexe i per mi la del Pau és amor tot i ser explícita.
No sé ven bé perquè aquesta nit he tornat a somniar amb ell. Feia mesos i mesos que no sortia per les nits adormides oi? Fins i tot ja t'havia deixat de parlar d'ell, ho havia superat, només faltaria!! Doncs no sé molt bé com anava el somni però si que recordo que tornàvem a ser amics i també ens tornàvem a besar, però també em sentia pesada, com en la realitat quan ell formava part de la meva vida. Ja saps que quan dic pesada em refereixo a que se'm feia molt feixuc seguir-li el camí paral.lelament sense que això comportés trobar pedres i perdre'm sovint.
Per molt que siga conscient de que no va fer el correcte i em dol molt reconèixer que m'ha fallat i fet mal, m'agrada pensar o més aviat somniar que un dia d'aquests, com aquesta nit en el somni, em trucarà i com si res hagués passat em dirà per quedar i llavors en parlarem de tot, amb la tranquil·litat de saber que compartim una història; haver pintat la lluna amb lletres de paper de color negre i roig, cartes de color blau que trencaven les distàncies de l'oceà i apropaven els cossos enmig de llegendes reals i imaginaries fetes a la nostra mida.
El meu secret ja no el comparteix ell però deixa'm que et digui a cau d'orella que la lluna un dia ens va veure; com ens férem sentir el desig més gran del món i amb les mans i llavis de veritat vam ballar enmig de les fulles i lletres que ja formaven part del passat.
No sé ven bé perquè aquesta nit he tornat a somniar amb ell. Feia mesos i mesos que no sortia per les nits adormides oi? Fins i tot ja t'havia deixat de parlar d'ell, ho havia superat, només faltaria!! Doncs no sé molt bé com anava el somni però si que recordo que tornàvem a ser amics i també ens tornàvem a besar, però també em sentia pesada, com en la realitat quan ell formava part de la meva vida. Ja saps que quan dic pesada em refereixo a que se'm feia molt feixuc seguir-li el camí paral.lelament sense que això comportés trobar pedres i perdre'm sovint.
Per molt que siga conscient de que no va fer el correcte i em dol molt reconèixer que m'ha fallat i fet mal, m'agrada pensar o més aviat somniar que un dia d'aquests, com aquesta nit en el somni, em trucarà i com si res hagués passat em dirà per quedar i llavors en parlarem de tot, amb la tranquil·litat de saber que compartim una història; haver pintat la lluna amb lletres de paper de color negre i roig, cartes de color blau que trencaven les distàncies de l'oceà i apropaven els cossos enmig de llegendes reals i imaginaries fetes a la nostra mida.
El meu secret ja no el comparteix ell però deixa'm que et digui a cau d'orella que la lluna un dia ens va veure; com ens férem sentir el desig més gran del món i amb les mans i llavis de veritat vam ballar enmig de les fulles i lletres que ja formaven part del passat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada