la cova del sol

"... A l'amor si pot entrar a través de mil portes. L'amor no correspost no n'és cap, d'aquestes portes; això és una pura il·lusió..." (E.Khoury)

Hi ha la dita que diu; Un és conscient de que comença a escriure però mai cap a on el durà aquesta escriptura. I és ben cert! Tinc molt clar perquè vaig obrir aquest bloc i com em sentia en aquell moment, és curiós perquè han passat dies, molts, en que no he pogut ni obrir el portàtil i, ara em costa seguir escrivint en la mateixa línia. Pense que la direcció ha canviat i tot i que el gir no és d'aquells que maregen quan vas al darrere del cotxe, si que és important. La vida és un cúmul de petits canvis i en els moments d'estrès és quan hi veig clar, quan no tinc temps per pensar des del meu jo individual arribe a la conclusió de que no em passa res que no es puga solucionar.

Ja ho saps, però, que continue sentint i et trobe cada nit. Ets part dels meus pensaments i cada vegada falta menys per tenir-te entre els meus braços. Ho has vist esta nit? tornava a estar a la platja....
....però era de dia i intentava guardar en els seus ulls, la llum. Ha nedat una bona estona mentrestant pensava en el mediterrani que havia deixat. Ha sortit de l'aigua tranquil·lament i retenint el sol a la seua pell. Ha enfonsat els peus a la sorra i s'ha submergit en els records. Estic segura que pensava en com les paraules havien arribat a ser nostres...i el futur un combat dels dos...