" els ulls són el cor, amb una mirada n'hi ha prou per saber que sents, però massa sovint em confon el fum de la soledat"Avui sent la nostàlgia del futur que encara no he viscut.
Fa dies que no pense en tu, no perquè no vulga o m'hagi oblidat de tu, senzillament aquí el temps passa molt ràpid i les agulles del rellotge es tornen fonedisses entre els carrers i pensaments, ho recordes? potser ja no i, potser seràs tu que hauràs deixat d'entendre'm.
Hi ha dies com el d'avui en que tot em surt malament i sembla com si a cada passa que faig vagi trobant pedres, primer les salte però cada vegada són més grosses i no puc fer res més que ensopegar i caure al terra. Em pose a plorar i tot es torna gris maleint haver agafat tantes responsabilitats, com que no ho havia previst ara tot depèn de mi. Però no és veritat, no ha estat tant sols avui, ja fa dies que la mala sort em persegueix i si els projectes no surten tant sols jo en tindré la culpa. La frustració s'apodera de mi i et cride, et cride ben fort: On estàs? Ajuda'm!
L'amistat era això no? ho sé des de ben petita i ho sent amb el cor. Un acte recíproc, però tu mai hi ets per mi. Potser es que no has estat mai al meu costat.
Però avui pense amb la LLum, el teu cor és tan gran que no cap en la mà d'un gegant. Gràcies per la cançó, la penjo aquí en senyal d'amistat i et batejo amb el nom de l'amiga que mira i escolta; mirades sinceres i converses còmplices, compartint camins de vida, lluita, amor i amistat.
t'estime!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada