Si vols agafa't de la meua mà,
si tens por del que ha de venir,
però que m'aculli el teu esguard en les hores
que enfosqueixen les ganes de tirar endavant.
La borda sembla ser el lloc idoni, hui, per on tirar algunes de les il·lusions que ens van venir a buscar ja fa molt de temps.
Un dia sents i l'endemà s'ha esfumat, així de senzill i trist.
me'n vaig, que la força t'acompanye...
1 comentari:
Tot i això, saps que un dia qualsevol obres un calaix i hi trobes una cosa nova, que no sabies que hi era, ni tansols que existia.
És llavors quan veus que tot segueix, els cicles es repeteixen i val la pena veure-hi més enllà dels teus ulls.
T'estimo! i a mi sempre em podràs agafar la mà.
Publica un comentari a l'entrada