des del balcó

" com xiquets es xiulaven de balcó a balcó, ell des de la feina i la Uma des de casa. S'intercanviaven diàlegs, les frases eren breus i les paraules boniques. Havien estat compartint proximitat física sense saber-ho fins que l'atzar els va descobrir conformant la seva coneixença en quelcom màgic, fent l'un de l'altre l'al·licient i el somriure.

Uma de bon matí, eixia el cap entre els porticons esperant trobar-lo amb la mirada, però a voltes ja hi era ell esguardant-la amb els ulls plens de desig i de llum. I manipulant la poesia amb la melodia de l'esperança parlaven de tot i celebraven les trobades, les lluites i els combats...

i es xiulaven perquè no sabien cantar
i es miraven perquè no podien parlar
......"

a voltes

“caminava sense saber-ho cap a un objectiu pre definit, però el carrer semblava no tenir fi. Pas a pas i cada cop més ràpid, intentava accelerar el ritme, i també el moment. Fins que el va veure allà, palplantat, arrepenjat a la parada de metro i sense deixar de clavar la mirada en els seus ulls....Ell m’esperava en somnis, la realitat però, és que en aquella parada de metro, ja ens hi vàrem acomiadar....”

espere que estigues bé