cada paraula

per ballar la dansa dels records quan es crema la nit i es premsa la vida amb la punta dels dits perquè no s'escapi...

"divises el final d'un camí, com l'etapa inacabable d'un tram q sempre t'acompanye. Ja tinc ganes de saber que m'hi espera darrera el revolt "

Jocs de Paraules

"Hui m'he comprat un vestit, he pensat que podríem anar a sopar a la vora del mar. T'explicaré que les paraules van relliscar-hi a prop, i que les onades m'he les fan arribar perquè les torni a guardar. No sé si altra volta les premsaré amb les puntes dels teus dits o directament les deixaré ballar al fons de les butxaques.

Deixaré que juguin..."

comiat

Si vols agafa't de la meua mà,
si tens por del que ha de venir,
però que m'aculli el teu esguard en les hores
que enfosqueixen les ganes de tirar endavant.

La borda sembla ser el lloc idoni, hui, per on tirar algunes de les il·lusions que ens van venir a buscar ja fa molt de temps.

Un dia sents i l'endemà s'ha esfumat, així de senzill i trist.

me'n vaig, que la força t'acompanye...

"colors"

"...retrobar-te amb la mirada i tenir-te al meu costat en aquest instant i espai esdevé una part de mi i un somriure impossible d'esborrar..."

Retorne al nou curs amb les maletes buides, sense pes em retrobe amb els meus i tot sembla ser més senzill. Imagino colors per les noves parets i flors per al balcó que resta verge esperant-me per plantar-hi una part de mi, Uma com lavinia amb el llimoner.

Acabe l'estiu pensant en tu, en que trigaràs més del que preveiem, però a poc a poc, perquè he de fer coses abans d'esperar-te . Com per exemple guardar en els meus ulls la seua mirada de desig i el tacte de les seves mans damunt la meua pell. Instants de llums vermelles jugant amb les melodies de color verd fosc, fent enveja a la lluna oriental de qualsevol de les mil i una nits, blanc damunt negre, tot és color.

Em guarde els colors i les aromes, res és envà....

des del balcó

" com xiquets es xiulaven de balcó a balcó, ell des de la feina i la Uma des de casa. S'intercanviaven diàlegs, les frases eren breus i les paraules boniques. Havien estat compartint proximitat física sense saber-ho fins que l'atzar els va descobrir conformant la seva coneixença en quelcom màgic, fent l'un de l'altre l'al·licient i el somriure.

Uma de bon matí, eixia el cap entre els porticons esperant trobar-lo amb la mirada, però a voltes ja hi era ell esguardant-la amb els ulls plens de desig i de llum. I manipulant la poesia amb la melodia de l'esperança parlaven de tot i celebraven les trobades, les lluites i els combats...

i es xiulaven perquè no sabien cantar
i es miraven perquè no podien parlar
......"

a voltes

“caminava sense saber-ho cap a un objectiu pre definit, però el carrer semblava no tenir fi. Pas a pas i cada cop més ràpid, intentava accelerar el ritme, i també el moment. Fins que el va veure allà, palplantat, arrepenjat a la parada de metro i sense deixar de clavar la mirada en els seus ulls....Ell m’esperava en somnis, la realitat però, és que en aquella parada de metro, ja ens hi vàrem acomiadar....”

espere que estigues bé